Duresa de l'aigua

La duresa és una qualitat de l'aigua relacionada amb el contingut en dissolució de cations metàl·lics no alcalins, bàsicament els cations alcalinoterris calci, Ca²⁺, i magnesi, Mg²⁺.^[1]

La duresa també inclou els efectes d'altres cations divalents com l'estronci, Sr²⁺, el ferro (2+), Fe²⁺, i el manganès (2+), Mn²⁺, i també el trivalent alumini, Al³⁺, però aquests cations no es troben habitualment en les aigües superficials o subterrànies o la seva concentració és negligible comparada amb la dels cations Ca²⁺ i Mg²⁺. Els efectes de la duresa de l'aigua s'observa en la precipitació dels sabons impedint que realitzin la seva funció netejadora, i en les incrustacions de carbonat de calci, CaCO₃, que es produeixen dintre dels dipòsits que contenen aigua calenta o dintre els conductes pels quals circula aigua calenta.^[1]

La duresa, simbolitzada D_t, en mg CaCO₃/L, s'obté amb l'expressió:^[1]

${\displaystyle D_{t}(mgCaCO_{3}/L)=\left({\frac {mgCa^{2+}}{20}}+{\frac {mgMg^{2+}}{12}}\right)50}$